Avui, guardem en el record a totes les víctimes de violència de gènere, posem cara als qui han fet apagar per sempre la seva veu i donem llum a les que han pogut fugir d'aquest malson.
Callar no ens fa invisibles ni cridar ser escoltades.
És trist, quan només recordem a les dones en un dia assenyalat i que la justícia sols condemni quan una vida s'ha acabat.
És trist, veure o ser partícips d'agressions masclistes, físiques o verbals, i no fer RES per aturar-les.
És trist, que les dones ens sentim insegures cada cop que anem soles i hàgim de notificar constantment, on som, amb qui estem i quan tornem, cada cop que marxem de casa.
És trist, que hàgim de cuidar com anem vestides i maquillades, quan la societat va de liberal però amb una toga ancestral.
Però sobretot, és trist pensar que un "m'agrada" o un "compartir" farà canviar aquesta societat.
Perquè amics, amigues, familiars, veïnats i veïnades, coneguts i conegudes, desconeguts i desconegudes... Els superherois i superheroïnes es troben en qui denúncia i intervé en aquestes agressions, en qui ensenya uns valors de tolerància 0 i en qui lluita diàriament pels Drets Humans, que sembla que la societat ha oblidat.
Avui és el 25N, el "Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona", fem aquesta realitat possible, agafats de la mà. 📝📝𝙚𝙡𝙞𝙤𝙣𝙤𝙧𝙥𝙤𝙣𝙨.𝙘𝙤𝙢
