MICRORELAT AMB MOTIU AL 25N: ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Aturem el masclisme, aquesta lluita és compartida.
Trencant el silenci de tantes paraules callades que moriren emmetzinades dins l’auge d’aquell suplici. Moments plens d’incertesa qüestionaven ser qui som, fent del cor un nus de plom del que em sentia presa. Presa d’un gran silenci, ofegat per unes mans que feien dels meus clams un parany a l’extermini. Els dies passaven de ser clars a ennegrir-se en segons, fent que toqués fons en aquella llum de gas. L’esperança en un ‘candau’ custodiava el meu silenci, que en aquell incendi en vaig perdre la clau. Es desdibuixaren les promeses en un llençol de llàgrimes, regant-se les esperances amb aquell ram roig de roses. No hi havia final feliç per aquella història trencada que em deixà ensangonada i el meu cos nu just aquí. Només resten les paraules que no em vaig atrevir a dir, d’allò que m’ha fet sofrir a mi i a tantes dones.
